Hi havia una vegada un llogaret on els seus habitants havien perdut el desig i el plaer de crear, on les relacions entre ells s’havien convertit en vincles avorrits i passius; era un país tant trist i dissortat que havia perdut la capacitat de somiar un futur millor per a la seva comunitat fins que un dia, tot d’una, un dels poetes d’aquell llogarret tingué un somni revelador i nou. Aquest somià en sal oberta i guaridora i sortí a proclamar-ho als quatre vents… i digué que calia fer sal oberta als carrers, a les relacions, al treball, a l’oci, a les institucions… Fou d’aquesta manera com la consigna sal oberta ho transformà tot en un potencia creativa  mentre els infants retrobaren el plaer de jugar i els joves i adults descobriren la utopia i la novetat en les arts i la poesia…

x.