«Aquestes píndoles de ficció receptades a la persona lectora ho són també, inextricablement, de realitat. Elaborades en reclusió domiciliària durant l’insòlit període de març a mitjans de juny del 2020, confegeixen una selecció d’escenes quotidianes i, alhora, una sort de contra-crònica d’aquells dies de confinament.

Els fets referits —cas que de fets es tractés— revelen que la vida, en substància, és literatura…: mala literatura, comptat i debatut, si ens vagués d’emetre aquesta mena de judicis. S’ha demostrat que la novel·la que vivim exhibeix una tècnica pobra i defectuosa, que el narrador massa sovint es distreu i perd el fil a cada nou capítol i que la trama desplegada resulta incongruent i clafida de personatges inversemblants».